Consisteix en fotre una garrotada al cap d'una gallina que prèviament s'ha enterrat en vida fins al coll, això sí, amb delicadesa. Per tant, l'imatge que cal tenir present és un cap de gallina sobreeixint del terra mirant a banda i banda amb ulls desorbitats preguntant-se per què collons ha hagut de néixer gallina.
Els participants es tapen els ulls amb un mocador, s'armen amb un bastó, se'ls fa giravoltar perquè perdin el sentit de l'equilibri i l'orientació i finalment comença la pluja de cops a l'aire per tal de rebentar-li el cap a la gallina. Qui ho aconsegueix se la queda de premi i se'n fa una escudella... amb ají, si cal.
Però us equivoqueu si penseu que escric això per qüestionar el joc. Potser sí que és cert que faria falta un àrbitre que vestís una camisa de ratlles blanques i negres que cridés touché i extengués els braços donant el joc per finalitzat quan hi hagués el primer contacte.
Però realment volia comentar un escrit que vaig llegir sobre el tema que em va fer riure de mala manera. Senzillament deia:
"Es un juego de competencia y el animal está en el centro de atención, pero no compite".
Una genialitat.
1 comentari:
Jajaja .. Boníssim :-D
Publica un comentari a l'entrada