L'altre dia estava parlant amb algú sobre ves-a-saber-què i vaig arribar a la conclusió que l'error més greu de la meva vida ha estat no afiliar-me mai a cap partit polític.
És evident que em refereixo a qualsevol partit que remeni mínimament les cireres. A dia d'avui ja tindria algún càrrec inútil i podria estar rascant-me els collons ben tranquil assegut en el meu sofà.
Com a mínim no hauria de suportar estúpides entrevistes on es reclama la mà d'obra d'algún gilipolles que hagi fet Sociologia o que estigui estudiant llicenciatures afins. L'última cosa que voldria al món és ser l'obstacle d'algún pobre estudiant que es quedés sense la seva merda de feina de mitja jornada. Encara que potser estic pecant d'ambició i d'egocentrisme i això encara ho voldria menys.
Estic fart dels paràmetres establerts que es consideren positius i dels paràmetres establerts que es consideren negatius, de sentir que estic exercint de puta barata cada cop que em rebaixo a dir tot aquests munt de gilipollades predeterminades, de l'acceptació social d'aquest fet, de la farsa que s'estableix entre un tu i un altre tu, de la socialització deshumanitzadora. Però el pitjor: que els dos siguem conscients d'aquesta farsa.
Però no passa res companys. Ja m'ha passat la neura. De moment seguiré la pauta que bé marca el grup "ilegales" amb la següent lletra (oju! les frases estan desordenades i adaptades al meu gust):
"He decidido comportarme
y callarme las verdades,
sonreir a los idiotas
contestar preguntas tontas,
sin casi anestesiarme.
Estoy decidido a mongolizarme"
Crec que acabaré muntant un banc. És perfecte. Només cal seguir el sistema, fer un somriure i especular amb la pasta dels altres... Amb aquesta crítica a la realitat pura acabaríem per avui. És una pena marxar d'aquesta manera tan banal però demà m'espera una sessió de sodomia en primer ordre i haig d'anar-hi descansat.
PD: Sento haver ofès la sensibilitat dels sensibles. Ho sento també pels tres homenets d'aquí dalt que se'n van enfadats amb mi perquè demà també tenen una entrevista.
2 comentaris:
Ei Guifré, era jo fent una birra a sota de casa teva quan vem arribar a la brillant deducció que cal afiliar-se algún partir polític.
Però he canviat d'opinió pq he vist que treballen els caps de setmana. I com diu en Rajoy, haver d'anar a una desfilada militar un diumenge és un "coñazo".
Ignasi
Ah si, no me'n recordava.
I això dels diumenges és una gran veritat. Mi goso en un poso.
Guif
Publica un comentari a l'entrada