La música i la vida

Vetllada inoblidable a Sao Paulo, feijoada i música brasilenya en directe. Una delícia. Gràcies Fabiola per ser la nostra amfitriona.

I si clickeu sobre el títol d'aquest mateix post "la música i la vida" veureu un vídeo al qual vaig afegir música i vaig penjar al LLutup. També em reporta a lloc llunyans i "màgics"(vídeo només visible per aquells que hagin llegit això)

Crítica a la realitat pura (uncensured)

L'altre dia estava parlant amb algú sobre ves-a-saber-què i vaig arribar a la conclusió que l'error més greu de la meva vida ha estat no afiliar-me mai a cap partit polític.

És evident que em refereixo a qualsevol partit que remeni mínimament les cireres. A dia d'avui ja tindria algún càrrec inútil i podria estar rascant-me els collons ben tranquil assegut en el meu sofà.

Com a mínim no hauria de suportar estúpides entrevistes on es reclama la mà d'obra d'algún gilipolles que hagi fet Sociologia o que estigui estudiant llicenciatures afins. L'última cosa que voldria al món és ser l'obstacle d'algún pobre estudiant que es quedés sense la seva merda de feina de mitja jornada. Encara que potser estic pecant d'ambició i d'egocentrisme i això encara ho voldria menys.

Estic fart dels paràmetres establerts que es consideren positius i dels paràmetres establerts que es consideren negatius, de sentir que estic exercint de puta barata cada cop que em rebaixo a dir tot aquests munt de gilipollades predeterminades, de l'acceptació social d'aquest fet, de la farsa que s'estableix entre un tu i un altre tu, de la socialització deshumanitzadora. Però el pitjor: que els dos siguem conscients d'aquesta farsa.

Però no passa res companys. Ja m'ha passat la neura. De moment seguiré la pauta que bé marca el grup "ilegales" amb la següent lletra (oju! les frases estan desordenades i adaptades al meu gust):

"He decidido comportarme

y callarme las verdades,

sonreir a los idiotas

contestar preguntas tontas,

sin casi anestesiarme.

Estoy decidido a mongolizarme"

Crec que acabaré muntant un banc. És perfecte. Només cal seguir el sistema, fer un somriure i especular amb la pasta dels altres... Amb aquesta crítica a la realitat pura acabaríem per avui. És una pena marxar d'aquesta manera tan banal però demà m'espera una sessió de sodomia en primer ordre i haig d'anar-hi descansat.

PD: Sento haver ofès la sensibilitat dels sensibles. Ho sento també pels tres homenets d'aquí dalt que se'n van enfadats amb mi perquè demà també tenen una entrevista.

La gallina enterrada

Avui m'agradaria comentar un joc molt peculiar que es practica en algunes comunitats andines.

Consisteix en fotre una garrotada al cap d'una gallina que prèviament s'ha enterrat en vida fins al coll, això sí, amb delicadesa. Per tant, l'imatge que cal tenir present és un cap de gallina sobreeixint del terra mirant a banda i banda amb ulls desorbitats preguntant-se per què collons ha hagut de néixer gallina.

Els participants es tapen els ulls amb un mocador, s'armen amb un bastó, se'ls fa giravoltar perquè perdin el sentit de l'equilibri i l'orientació i finalment comença la pluja de cops a l'aire per tal de rebentar-li el cap a la gallina. Qui ho aconsegueix se la queda de premi i se'n fa una escudella... amb ají, si cal.

Però us equivoqueu si penseu que escric això per qüestionar el joc. Potser sí que és cert que faria falta un àrbitre que vestís una camisa de ratlles blanques i negres que cridés touché i extengués els braços donant el joc per finalitzat quan hi hagués el primer contacte.

Però realment volia comentar un escrit que vaig llegir sobre el tema que em va fer riure de mala manera. Senzillament deia:

"Es un juego de competencia y el animal está en el centro de atención, pero no compite".

Una genialitat.

il·legalitza que il·legalitzaràs

Avui he llegit astorat una noticia referent al País Basc. Aquest n'és un extret:
"Ibarretxe y los representantes socialistas están acusados de cooperación en un delito de desobediencia por reunirse durante la tregua de ETA con la formación ilegalizada Batasuna, cuya delegación estaba encabezada por Arnaldo Otegi, Juan José Petrikoena, Pernando Barrena, Rufino Etxeberría y Olatz Dañobeitia, también encausados".

O sigui, que estan jutjant a l'Ibarretx per reunir-se amb l'Otegi. I per què no jutgen l'Otegi per ser ell mateix?
A més, hi ha molts més delictes que se li poden imputar:

• si es fot un pet, per possessió d'artefactes explosius.
• si va a comprar el pa i demana: "una barra de pan", per amenaces terroristes (hem de recordar que la paraula "pan" també indica el so que faria un tret de pistola).
• si parla, per enaltiment al terrorisme (perquè el basc sona molt raro i segur que no porta bones intencions -gràcies, Govern, per fer-nos veure la llum amb l'equació basc=terrorisme).
• si respira, per malversació de recursos.
• si existeix, per existir, ja que la Llei de Partits diu que s'hauria de dissoldre. Aquesta Llei és la Pera, tu!

Ulls del més enllà

El creient més fervorós només deixarà de creure en Déu

quan Déu baixi del cel i digui: "ho sento; no existeixo"

(tingui el nom que tingui: Déu, Alà o Jahvé -i d'altres-)