Bartolomeus i Baldomeros

Hi ha paraules amb un origen etimològic curiós. És el cas de bàrtols (no acceptat per l'IEC però si d'ús freqüent al carrer, com per exemple: "agafa el bàrtols i marxem d'aquí, nano").

La paraula prové del castellà bártulos i sembla que nasqué en referència als llibres escrits per Bartolo de Sassoferrato, famós jurista italià que visqué al segle XIV. El llegat que deixà Sassoferrato en morir fou una extensa obra jurídica que esdevingué una eina de consulta imprescindible pels estudiants universitaris de segles posteriors. En acabar les classes els estudiants comentaven entre ells: "recoge tus bártulos", en referencia a tots els llibres de Bartolo de Sassoferrato que estaven utilitzant. I d'aquí naixé l'ús de tal paraula per definir el conjunt d'estris d'ús cotidià propis d'una activitat concreta.

En aquest espai voldria reivindicar una paraula similar. Concretament BALDOS, inexistent a l'IEC (i tampoc utilitzada per la majoria de ciutadans catalans), però que té una sonoritat tan preciosa que hauria de ser admesa. L'origen no és clar però sembla ser que provendria d'un tal Baldomero que possiblement anava fumat tot el dia i que no n'encertava ni una; aquestes eren algunes de les seves característiques: mala memòria, patositat, capacitat per liar-la parda, inutilitat. Una desferra humana, vaja. Per tant, el significat de baldo no seria altre que algú que compleix aquests requisits o que en algún moment obra de tal manera.

Per tant amics, no oblideu aquest mot. És més, useu-lo i feu-lo extendre. En Baldomero, si és que va existir, segur que us ho agrairia.