Resulta que fa uns anys vaig gaudir d'una beca Leonardo a Itàlia i en tornar a la ciutat comtal una amiga va insistir perquè fes una xerrada sobre el tema en un casal de barri, on van assistir... crec que dos persones? bé, potser eren tres, no ho sé.
Però això és el de menys perquè de fet va ser molt entretingut. El problema és que precisament també hi havia una noia voluntaria (crec que italiana) que es dedicava a organitzar coses, que es va prendre la llibertat de fer un resum del que vaig dir i penjar-ho a interné, això sí, en un lloc oficial. I m'he trobat a mi mateix, en un text escrit en primera persona, en castellà (que tampoc no hi tinc cap problema ja que quan vaig estar a Sudamèrica també vaig escriure i penjar quelcom a interné en aquesta llengua), dient unes gilipollades increïbles.
Tot el que s'exposa en el resum és cert. Però jo mai de la vida no escriuria res de forma tan sotragada, previsible y candyniana; és a dir, a l'estil de la famosa serie animada Candy Candy. Hagués estat més addient adjuntar una imatge de la Candy però al final m'he decantat per Epi i Blas.
Moralitat: la gent fot el que li rota.
1 comentari:
Eps!
Posa el link de l'escrit aquest perquè
poguem jutjar si és digne de tu o no!!!
Xesco
Publica un comentari a l'entrada