El forat de la vergonya

Avui parlaré només d'estètica. No em ve de gust furgar entre els perquès. Únicament d'estètica.

Concretament em vull referir a tot allò que fa mal als ulls, que horroritza l'ànima, com si algú ratllés un plat amb una forquilla a la teva orella, com si pressionessis amb l'ungla un totxo polsós, amb el dit vertical, i l'ungla que fa nyeeec, nyiiiic... i se t'erissen els pèls de l'espinada.

Doncs aquesta sensació d'angoixa la vaig patir abans d'ahir passejant pels carrers del barri de Sant Pere, carrers recollits, harmònics, que emanen Història, vius.

I de sobte tombo a l'esquerra i em trobo en un espai d'edificacions amb pretensions d'angulosa modernitat, de ciment armat que em somriu dient-me "sóc el futur, no en tens ni idea", de parets verticals que m'engulleixen, i es forma el buit i s'abalança sobre meu i deixa de ser buit per convertir-se en un "ple de no res".

El Forat de la Vergonya s'ha carregat un barri humà per convertir-lo en un barri humà amb un tumor.
Ja sé que tothom hi està d'acord però a vegades cal dir les coses per treure's un pes de sobre.
Buuuuuf...
Fatto
I amb aquestes crítiques a l'arquitectura moderna i sobretot al "Forat" tanquem la parada per avui. I això que només estic parlant de la seva estètica...